Isabel-Clara Simó i Monllor
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoy, 4 aprile 1943 – Barcellona, 13 gennaio 2020) è stata una scrittrice, giornalista e politica spagnola della Comunità Valenzana[1].
È considerata una delle più importanti autrici della letteratura catalana moderna. Ha ricevuto più volte premi, e nel 1999 è stato insignita della Creu de Sant Jordi per la sua carriera letteraria.
Le sue opere sono state tradotte in tedesco, inglese, basco, spagnolo, francese, gallego, italiano, olandese e svedese.[1]
Biografia
modificaIsabel-Clara Simó si è laureata in filosofia e in giornalismo presso l'Università di Valencia;[2] in seguito, ha ottenuto un dottorato in filologia romanza.[1] Ha insegnato a Bunyol e poi presso l'Institut Ramon Muntaner a Figueres, città in cui sono nati i suoi figli. In seguito ha insegnato all'Institut Sant Josep de Calasanç di Barcellona. Si è avvicinata al giornalismo nel 1972, divenendo poi direttrice del settimanale Canigó e collaborando regolarmente a vari media. Ha creato, nei suoi racconti e romanzi, indagini sui rapporti conflittuali tra personaggi complessi, come ad esempio La Nati (1991), Raquel (1992), Històries perverses (1992) oT'imagines la vida sense ell? (2000). Opere come Júlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) sono ambientate ad Alcoy, sua città natale.[3]
È stata delegata dei Libro dei Departamento di Cultura de la Generalitat della Catalogna. Nel 1999 fu insignita della Creu de Sant Jordi, per la sua carriera. La raccolta di storie Dones (1997) è stata oggetto di un adattamento cinematografico nel 2000.
Nel 2009 le è stato assegnato il premio Trajectòria nell'ambito della Settimana del Libro della Catalogna, come riconoscimento dell'ampio lavoro della scrittrice e del suo coinvolgimento nella difesa della lingua catalana.[4] Nel 2013, il Comune di Alcoy le ha conferito la medaglia d'oro della città, e la ha nominata "figlia prediletta".[3]
È morta nel gennaio del 2020 all'età di 76 anni, per via di complicazioni dovute alla sclerosi laterale amiotrofica diagnosticatale qualche anno prima.[5]
Opere
modificaOpere più notevoli:[1]
Novelle
modifica- Júlia. Barcelona: La Magrana, 1983
- Ídols. Barcelona: La Magrana, 1985
- T'estimo, Marta. Barcelona: La Magrana, 1986
- El secret d'en Toni Trull. Barcelona: Barcanova, 1986
- El mossèn. Barcelona: Plaza i Janés, 1987
- Els ulls de Clídice. Barcelona: Ed. 62, 1990
- La veïna. Barcelona: Àrea, 1990
- Una ombra fosca com un núvol de tempesta. Barcelona: Àrea, 1991
- La Nati. Barcelona: Àrea, 1991
- El Mas del Diable. Barcelona: Àrea, 1992
- Raquel. Barcelona: Columna, 1992 [juvenil]
- La salvatge. Barcelona: Columna, 1994
- La innocent. Barcelona: Columna, 1995
- Joel. Barcelona: Columna, 1996[6]
- El professor de música. Barcelona: Columna, 1998
- De nom, Emili. Barcelona: Columna, 1998
- El gust amarg de la cervesa. Barcelona: Columna, 1999
- T'imagines la vida sense ell? Barcelona: Columna, 2000
- Hum... Rita!: L'home que ensumava dones. València: Eliseu Climent / 3i4, 2001
- L'home que volava en el trapezi. Barcelona: Columna, 2002
- Adéu-suau. Barcelona: Ed. 62, 2006
- Dora diu que no. Alzira: Bromera, 2006 [juvenil]
- El caníbal. Barcelona: Columna, 2007
- El meu germà Pol. Alzira: Bromera, 2008
- Amor meva. Barcelona: Ed. 62, 2010[7]
- Un tros de cel. Alzira: Bromera, 2012
- Els invisibles. Barcelona: Amsterdam, 2013[8][9][10][11][12]
- La vida sense ell (nova versió de T'imagines la vida sense ell?). Alzira: Bromera, 2013
- L'amant de Picasso. Alzira: Bromera, 2015
- Jonàs. Barcelona: Edicions 62, 2016
Racconti
modifica- És quan miro que hi veig clar. Barcelona: Selecta, 1979
- Bresca. Barcelona: Laia, 1985
- Alcoi-Nova York. Barcelona: Ed. 62, 1987
- Històries perverses. Barcelona: Ed. 62, 1992
- Perfils cruels. Barcelona: Ed. 62, 1995
- Dones. Barcelona: Columna, 1997
- En Jordi i la sargantana. Barcelona: Columna, 1999 [infantil]
- Contes d'Isabel: antologia. Barcelona: Columna, 1999
- Sobre el nacionalisme (Carta al meu nét). Barcelona: Columna, 2000
- Estimats homes (Una caricatura). Barcelona: Columna, 2001
- En legítima defensa. Barcelona: Columna, 2003
- Angelets. Barcelona: Ed. 62, 2004
- Adéu Boadella. Barcelona: Mina, 2008
- Homes. Alzira: Bromera, 2010
- Tota aquesta gent. Barcelona: Edicions 62, 2014
Teatro
modifica- ... I Nora obrí la porta. Barcelona: Revista Entreacte, 1990
- Còmplices. Alzira: Bromera, 2004
- La visita. Alzira: Bromera, 2012
- Dona i Catalunya. Institut Francès, 1982
- Dones. Mite-les. Barcelona: Teatre Regina, 1999
- Còmplices. Pep Cortès, Granollers: Teatre de Ponent, 2003
Poesia
modifica- ABCDARI. Alcoi: Marfil, 1995
- El conjur. Barcelona: Ed. 62, 2009
Studi letterari
modifica- Si em necessites, xiula. Barcelona: Ed. 62, 2005
Libri autobiografici
modifica- Els racons de la memòria. Barcelona: Ed. 62, 2009
Altro
modifica- El món de Toni Miró. València: Ed. de la Guerra, 1989
- 1978 il Víctor Català per És quan miro que hi veig clar
- 1985 il Crítica del País Valencià per Ídols
- 1993 il Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per Històries perverses
- 1993 il Premi Sant Jordi de novel·la per La salvatge
- 1994 il València de Literatura-narrativa per La innocent
- 1999 il Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa per El professor de música
- 2001 il Premis Octubre-Andròmina de narrativa per Hum... Rita! : L'home que ensumava dones
- 2002 APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)
- 2004 il Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig per En legítima defensa
- 2007 il XIX Premio de Novel Ciutat d'Alzira per El meu germà Pol
- 2009 Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig per Adéu Boadella
- 2009 Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
- 2009 Pompeu Fabra
- 2010 Joanot Martorell de narrativa de Gandia per Amor meva
- 2011 Ciutat d'Alcoi de teatre per La visita
- 2013 Memorial Jaume Fuster de l'AELC per a la trajectòria i al conjunt de la seva obra
- 2013 Medalla d'Or de la ciutat d'Alcoi
Note
modifica- ^ a b c d e «Qui és qui. Archiviato l'11 novembre 2013 in Internet Archive.
- ^ «Isabel-Clara Simó i Monllor».
- ^ a b «Alcoi concedirà la medalla d'or a Isabel-Clara Simó Archiviato il 3 marzo 2016 in Internet Archive.».
- ^ «Isabel-Clara Simó rep emocionada el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre a Sant Cugat».
- ^ (ES) ¿Qué es la ELA que ha causado la muerte de Isabel Clara-Simó?, su La Vanguardia, 13 gennaio 2020. URL consultato il 20 marzo 2020.
- ^ Isabel Clara Simó, su escriptors.cat. URL consultato il 19 aprile 2016 (archiviato dall'url originale il 31 maggio 2016).
- ^ Raül Maigí, Conflictes entre mares i filles, in El Punt, 3 dicembre 2010.
- ^ Salvador Almenar, Isabel-Clara Simó reivindica "els oblidats de la història", in Ara, 7 febbraio 2013.
- ^ Tere Rodríguez, Herois de l'invisible, in El Punt Avui, 6 febbraio 2013, p. 47.
- ^ Isabel-Clara Simó, la revolta dels invisibles, in VilaWeb, 6 febbraio 2013.
- ^ Juan Manuel Játiva, Entre Volterà i Amsterdam, in El País, 6 febbraio 2013.
- ^ Isabel-Clara Simó da voz en "Els Invisibles" a quienes han estado ignorados, su lasprovincias.es, 5 febbraio 2013. URL consultato il 19 aprile 2016 (archiviato dall'url originale il 9 maggio 2016).
Altri progetti
modifica- Wikimedia Commons contiene immagini o altri file su Isabel-Clara Simó i Monllor
Collegamenti esterni
modifica- (EN) Isabel-Clara Simó, su Goodreads.
- (CA) Isabel-Clara Simó i Monllor (XML), in Gran Enciclopèdia Catalana on line, Enciclopèdia Catalana.
- Paüls, Lena; Miàs, Josep. «Isabel-Clara Simó i Monllor». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- «Simó,Isabel-Clara». Corpus literari de la Ciutat de Barcelona.
- «Isabel-Clara Simó Monllor». Fitxa biobibliogràfica. Grup 62.
- «Isabel-Clara Simó». Biobibliografia. Edicions Bromera.
Controllo di autorità | VIAF (EN) 66530984 · ISNI (EN) 0000 0001 2101 9956 · LCCN (EN) n80087775 · GND (DE) 120872412 · BNE (ES) XX939078 (data) · BNF (FR) cb12296972f (data) · J9U (EN, HE) 987007268214105171 · NSK (HR) 000377804 · CONOR.SI (SL) 218503267 |
---|